dissabte, 4 d’octubre del 2014

Poemets de setembre 2014


Feliç
Orgullosa
Satisfeta
Contenta
Somrient
De colors
Sense boires
Sense dubtes
Vibrant
Musicant
els desitjos
Així em
sento
ara mateix.
 

 

Tarda sigil·losa
res pertorba
el meu espai.
Una calma
m’acompanya,
m’acarona,
m’abraça.
Sento com
em parla
el teu silenci
 

 

Avui la nit
em pren
a mi.
No sé
que vol,
no sé
que espera.
Potser
trobar-te
potser
estimar-te!
 

 

I volent +
tinc prou
Desitjant tant
em sento
joiosa
Sabent-te
amb mi
sóc capaç
de qualsevol
cosa.
Amb la
teva mirada
sento l’amor
que em toca.
 

 

Semblarà
que no.
Però
és que si.
Voldràs
saber.
Voldré
marxar.
Qui sap
de res.
Només
tu i jo.
Potser
demà,
ja el cel,
sigui serè.
 

 

Mira'm,
hi sóc.
Besa'm,
et vull.
Abraça'm,
i sent.
Toca'm,
i viu.
Parla'm,
t'escolto.
Busca'm,
i em trobes.
Estima'm,
i volo.
 

 

Saber que
hi ets
em reconforta
Saber que
hi sóc
et fa feliç
Ja ve la nit
i et sento
a prop
I no tinc
por,
no em sento
sola 

#senzillament
 

 

Neguits
deliciosos
Somnis
que esdevenen
reals
Sensacions
que impregnen
la vida
Desitjos
descontrolats 
 

 

És tard.
Un dia més
en el nostre
compte
I un altre q
espera arribar
Unes lletres
que vull
escriure
Unes paraules
q són per a tu.
 

 

Hauria. Però no puc.
Si el cervell no para,
és difícil dormir.
Si el cor es para...
ja no caldrà tornar
a patir.
 

 

Viure intensament
per després
olorar el record
d’aquell moment
Seguir allà...
o viure’l aquí
Seguir sentint
que estàs amb mi.

 

 

Seguirem com si res.
Com si no sabéssim que
ja és tardor.
Seguirem fent el que fèiem
cuidant les il·lusions.

Així...sense més. 
 

 

Ja sé on ets,
ja t’he trobat.
Sota
aquell núvol
Rere
la lluna
Prop
les estrelles
Jugant
a amagar-te
Buscant
un somriure
Volent-me
estimar.

4 comentaris:

  1. Meravellós poema, voldràs saber, però no marxar, ningú no marxarà si no té un nou vaixell esperant-lo.

    Una abraçada ben forta des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels teus elogis als meus poemes. Especialment a aquest. Jo sempre vull saber, i a vegades fugir.
      Però mai vull marxar sola!
      Una abraçada des de Barcelona.

      Elimina
  2. No cal dir que emociona llegir aquest balanceig entre l'enyor i l'esperança. Segueix escrivint, segueix endavant...

    ResponElimina
  3. Un poemet farcit d´emoció i sensibilitat, un recull de bons sentiments, feliços i esperançadors que s´encomanen.
    Encantada de llegir-te.

    ResponElimina